Mentre respirem

Un recorregut per l’aire que ens envolta

Fes scroll per explorar

L’aire

Normalment no pensem en l’aire mentre respirem, però fa més de 4.500 milions d’anys que habita el planeta que avui coneixem i des d’aleshores sempre ens envolta.

Està en les històries que parlen de supervivència i evolució.

En els 8 bilions de persones que l’estan consumint en aquest moment.

En les 16 vegades que l’inhalem cada minut.

En els rius, els boscos, els mars, les muntanyes, les carreteres i l’interior dels edificis que habitem.

Trobem l’aire en gairebé cada racó de les nostres vides i, tot i així, no en coneixem ni la seva història, ni la seva repercussió.

De fora a dins

Capítol 1: La natura

A través del procés de fotosíntesi, plantes, algues i generen el total de l'oxigen que respirem 1

A la vegada, consumeixen una part important de diòxid de carboni del planeta. En resum, mantenen un equilibri essencial per la vida 2

Capítol 2: Les ciutats

La composició de l’aire canvia dràsticament a les . Avui en dia, el 90% dels seus habitants respira un aire que supera els límits saludables establerts per l’OMS 4

L’acció humana és la principal via de contaminació de l’aire als centres urbans, a través d’emissions d’indústries, cotxes, avions, tabac i aerosols. Tot i ser invisible, la contaminació produïda per aquestes emissions té un en les nostres vides.

Capítol 3: Espais interiors

L’aire exterior no és l’únic problema: S’estima que la contaminació en espais interiors és entre 2 i 5 vegades més alta que l’atmosfèrica 7

Es calcula que passem el 90% del temps en espais interiors i això implica que la majoria d’aire que respirem es troba dins d’edificis, tant públics com domèstics 8

Contaminació
exterior

Contaminació
interior

Quan obrim les finestres o a través de ventilació mecànica, l’aire del carrer entra als espais interiors i els contamina. A això se li sumen una sèrie de contaminants que sovint es troben inherents dins de l’espai i que, en conjunt, poden alterar la qualitat de l’aire interior.

Els indicadors

Quins són els indicadors de la qualitat de l’aire interior?

  • Diòxid de carboni
  • Compostos orgànics volàtils
  • Material particulat
  • Temperatura i humitat relativa

Fes clic en cadascun dels indicadors per conèixer què les genera.

Col·loca el cursor en cadascun dels indicadors per conèixer què els genera.

  • Gas que emetem els éssers vius en respirar. Ens serveix com a indicador de la renovació de l’aire en un espai i, per tant, és útil per saber quan hem de ventilar-lo.

  • Resulta del consum d’oxigen, tant en espais interiors (persones respirant, combustió d’estufes) com exteriors (vehicles i indústria).

  • Gasos que s’emeten a l’aire com a resultat de processos o dels materials que ens envolten. Alguns són nocius per si sols, altres reaccionen entre ells i formen nous contaminants de l’aire.

  • Els trobem en pintures, dissolvents, materials de construcció, impressores, mobiliari i terres sintètics. També en ambientadors o quan cremem espelmes i encens.

  • Partícules inhalables microscòpiques que provenen de fonts naturals i antropogèniques.

  • Es creen durant la combustió dels sistemes de calefacció, quan cuinem, quan traiem la pols o netegem o durant altres activitats que remoguin les partícules d'aire. També en són fonts d'emissió esprais com insecticides, o la contaminació exterior.

  • No són contaminants per si mateixos, però tenen un efecte directe en la qualitat de l’aire.

  • Poden ser condicionants de l’aire, alleujant-ne o agreujant-ne algunes de les seves causes principals.

El conjunt d’aquests indicadors defineix

La qualitat de l’aire interior

Una exposició perllongada a nivells inclús baixos dels contaminants de l'aire interior pot tenir efectes altament nocius en la nostra salut i, especialment, en la dels col·lectius més vulnerables.

Visibilitzar l’aire interior

Davant d’aquesta evidència, volem visibilitzar la importància que té la qualitat de l’aire interior en les nostres vides. Per a fer-ho, hem analitzat els contaminants en cases, oficines, hospitals i escoles de diverses localitzacions del territori català.

Fes scroll per descobrir l’estat de l’aire en una mostra d’edificis públics i privats de les quatre províncies catalanes.

Número total d' analitzades

30

  1. CO2 ppm
  2. PM 2.5 µg/m3
  3. Tª ºC
  4. Hr %

Hem analitzat escoles, habitatges, oficines i hospitals a les quatre provincies de Catalunya.

Vols saber més sobre la qualitat de l’aire a les ?

Descarrega't l'estudi

Hem analitzat escoles, habitatges, oficines i hospitals a les quatre provincies de Catalunya.

Escoles

Número total d' escoles analitzades

10

Escoles

  1. CO2 ppm
  2. PM 2.5 µg/m3
  3. Tª ºC
  4. Hr %

Només dues hores després d’iniciar el dia, les aules de les escoles que hem analitzat ja acumulen 4 vegades el límit recomanat de CO2.

Aquests valors s’aconsegueixen fins i tot quan l’activitat a l’aula és totalment sedentària. En aquest estudi hem analitzat les aules sense cap mena de ventilació, però si es vol evitar superar els llindars de CO2 recomanats, la ventilació creuada durant petits períodes de temps és suficient per rebaixar els nivells de CO2 sense afectar la temperatura de l’aula.

Vols saber més sobre la qualitat de l’aire a les escoles?

Descarrega't l'estudi

Habitatges

Número total d' habitatges analitzats

10

Habitatges

  1. CO2 ppm
  2. PM 2.5 µg/m3
  3. Tª ºC
  4. Hr %

El 60% de les llars analitzades mostren nivells de material particulat (PM) superiors a la mitjana de la resta d’espais. Els valors més alts es detecten després d’haver cuinat i a les llars que tenen mobiliari tèxtil.

Les llars són el conjunt d’espais analitzats amb valors més alts de material particulat, amb predomini de PM1. Veiem nivells de PM1 més elevats en aquelles cases on s’havia cuinat recentment, tant en placa d’inducció com en forn elèctric. El material tèxtil de les llars (com sofàs, cortines, catifes) també pot ser un factor d’acumulació de PM, que se suspenen en l’aire quan seiem, movem objectes i caminem.

Vols saber més sobre la qualitat de l’aire als habitatges?

Descarrega't l'estudi

Oficines

Número total d' oficines analitzades

5

Oficines

  1. CO2 ppm
  2. PM 2.5 µg/m3
  3. Tª ºC
  4. Hr %

Els valors més alts de COV de l’estudi els trobem a les oficines, el 40% de les quals es troben per sobre de la mitjana dels espais estudiats.

Això pot ser degut a la presència d’impressores, l’ús d’ambientadors i perfums i les emissions de COV característiques del mobiliari d’oficina, que acostuma a contenir adhesius i plàstics.

Vols saber més sobre la qualitat de l’aire a les oficines?

Descarrega't l'estudi

Hospitals

Número total d' hospitals analitzats

5

Hospitals

  1. CO2 ppm
  2. PM 2.5 µg/m3
  3. Tª ºC
  4. Hr %

El 40% de les sales d’espera d’urgències dels hospitals públics que hem estudiat tenen valors de composts orgànics volàtils (COV) per sobre de la mitjana de tots els espais analitzats, tot i estar dedicats a l’atenció de persones amb un estat de salut vulnerable.

Els adhesius i components del mobiliari (melamina, plàstics i fusta envernissada) estan associats a emissions d’aquests contaminants.

Vols saber més sobre la qualitat de l’aire als hospitals?

Descarrega't l'estudi

Accions de canvi

Què puc fer?

  1. A casa
  2. A l’oficina
  3. A l’escola
  4. A l’hospital

Fonts i metodologia

Fonts

  1. James F. Kasting, et al. (2022) Life and the Evolution of Earth's Atmosphere Science 296, 1066. DOI: 10.1126/science.1071184

  2. NASA. (2016). Oxygen factories in the Southern Ocean. NASA. https://earthobservatory.nasa.gov/images/87465/oxygen-factories-in-the-southern-ocean

  3. NOAA's National Ocean Service (2023). How much oxygen comes from the ocean?. https://oceanservice.noaa.gov/facts/ocean-oxygen.html#:~:text=Scientists%20estimate%20that%20roughly%20half,smallest%20photosynthetic%20organism%20on%20Earth

  4. European Environment Agency. (2020, November 23) Contaminación Atmosférica. https://www.eea.europa.eu/es/themes/air/intro

  5. Ecologistas en Acción. (2022). La calidad del aire en el Estado español durante 2021. https://ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2022/06/informe-calidad-aire-2021.pdf

  6. United Nations (2018) 68% of the world population projected to live in urban areas by 2050, says UN. https://www.un.org/development/desa/en/news/population/2018-revision-of-world-urbanization-prospects.html

  7. Lance A. Wallace, Edo D. Pellizzari, Tyler D. Hartwell, Roy Whitmore, Charles Sparacino, Harvey Zelon (2003) Total exposure assessment methodology (team) study: Personal exposures, indoor-outdoor relationships, and breath levels of volatile organic compounds in New Jersey, Environment International, Volume 12, Issues 1–4, 1986, Pages 369-387, ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/0160-4120(86)90051-6

  8. Klepeis, N., Nelson, W., OTT, W. et al (2001) The National Human Activity Pattern Survey (NHAPS): a resource for assessing exposure to environmental pollutants. J Expo Sci Environ Epidemiol 11, 231–252

Metodologia

El projecte AYRA ha estat desenvolupat per donar una visió general de la qualitat d’aire interior de diversos espais públics (10 escoles, 5 hospitals) i privats (10 habitatges, 5 oficines) de Catalunya. Els espais seleccionats estan repartits per diverses comarques a les 4 províncies catalanes.

Les mesures de qualitat d’aire interior s’han pres durant el mes de febrer de 2023, a través de sensors digitals que mesuren els següents paràmetres: temperatura, humitat relativa, CO2, PM10, PM2.5, PM1 i COV. També s’ha recollit informació complementària sobre els materials de construcció i mobiliari dels espais i sobre els hàbits d’ús d’aquests.

D’acord amb l’objectiu i abast del projecte, la presa de mesures ha sigut puntual i en funció de l’ús de cada tipologia d’espai.

Sobre el projecte

El projecte AYRA pretén visibilitzar el que és, sens dubte, un problema de salut pública: la qualitat de l’aire interior. Passem la major part del nostre temps en espais tancats, on pot haver-hi entre 2 i 5 vegades més contaminació de l’aire que als carrers.

Volem empoderar la societat difonent de manera senzilla dades sobre la qualitat de l’aire interior a diferents punts de Catalunya, donar fonts on conèixer amb més profunditat la problemàtica i fer recomanacions de millora perquè puguem entrar en acció i millorar la nostra qualitat de vida.

Autoria del projecte:
Marc Conangla Bermejo - Direcció del projecte
Marta Royo Llonch - Recerca científica

Amb el suport de l’FCRI (Convocatòria Joan Oró 2022).

Logotip Ajuts Joan Oró 2022 - Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació